He volgut reinterpretar la llegenda de Sant Jordi allunyant-me del relat clàssic del cavaller que salva a la princesa del drac.
En aquesta il·lustració no hi ha rescat, ni lluita, ni un heroi que venç a una bèstia.
Hi ha una nena i un llop.
Hi ha flors.
El llop, tradicionalment símbol de perill, apareix envoltat de vida, integrat en la naturalesa, gairebé com una extensió d’ella. No és l’enemic, sinó part del mateix relat.
Caputxeta Vermella – una altra figura de conte marcada per la por – ja no fuig. Està en calma. No hi ha tensió, no hi ha amenaça. Només coexistència.
Les flors, especialment les roses, evoquen Sant Jordi, però també simbolitzen alguna cosa més:
la bellesa que neix quan deixem de veure el món en termes de víctimes i salvadors.
